dissabte, 14 de gener de 2012

Un molí fariner flotant a Rasquera-Miravet, Ginestar (s.XII ,Batllia de Miravet)

NOTA_Aquest és un article que he escrit per una revista local. Com diria un bon amic "Conèixer és estimar". Així que us adjunto el text, que és si més no curiós.

Després de la conquesta de Miravet (Murabit, 1153) es dominaren tots els seus territoris, així com els pobles i els seus habitants, però a més a més també s’heretà la seva cultura. Moltes tècniques agrícoles, noms propis i paraules que s’han utilitzat, o s’utilitzen, en aquesta zona provenen d’aquells avantpassats àrabs, que van poblar tot el sud de Catalunya durant 5 segles.
Molta part d’aquesta herència s’ha anat perdent, i oblidant, durant els diversos canvis que s’han dut a terme els últims segles. El molí flotant és un d’ells, tot hi que no tenim constància de la seva existència en aquesta zona abans de l’arribada dels cristians, és conegut el gran domini de les tècniques hidràuliques per part dels àrabs (ex. les sènies), així com l’existència, contemporàniament, de molins flotants en altres zones de control sarraí.

“De Architectura Libro X “, Vitruvi.
Origen, una mica d’història.
Les rodes d’aigua ja són presents a l’antiga Grècia, i Àsia Menor, en el treball de Apollonius de Perga, (240 a.C). Tot hi que el primer que fa referència a un molí flotant és Antipater de Thessalonica (1 segle a.C). Els romans són els primers que el descriuen de mà de Vitruvi, al tractat “De Architectura Libro X” (vers 20 a.C), on parlen d’un molí flotant d’eix horitzontal. Posteriorment hi ha constància de la utilització d’aquesta tècnica per part dels àrabs (537d.C).
Llavors, és fàcil d’entendre que fos una tècnica molt utilitzada en diversos rius de tota Europa durant l’Edat Mitjana. L’Ebre no en fou una excepció.








Els molins flotants de l’actual Ribera d‘Ebre
Molí flotant a Flix i Ascó, finals s.XIX
A l’actual Ribera d’Ebre hi ha constància de tres molins flotants, que van funcionar fins a finals del s.XIX. Un a Ascó-Vinebre-Torre de l’Espanyol, un a Flix-La Palma, i l’altre a Miravet-Rasquera-Ginestar-Benissanet(?).

Els molins de farina estaven instal·lats sobre dos llaüts de diferent grandària dins al riu (sistema molt semblant al de les barques de pas), eren de titularitat senyorial, i es reservaven els drets senyorials dominicals. Els vassalls estaven obligats a anar-hi a moldre, i a fer-hi les obres i els treballs necessaris per al seu funcionament. En tot cas el senyor els havia de tenir "a ses costes y despeses, u tenir-lo a compte que puguen moldre, e donar moliner per a moldre". Els molins, així com els forns, les ferreries i "que ius nostrum pertinent", eren elements de poder i control sobre la població. El monopoli, la recaptació d’impostos directes, i les normes d’utilització eren part del seu poder. Per exemple, a finals del s.XIV un dels costums a la comanda d’Ascó diu: Tots devien tenir cura del molí fariner senyorial, instal·lat sobre el riu, pujar-lo i baixar-lo, segons els corrents de l'aigua, o treure'l, si convé; i sempre gratuïtament”. Aquesta dura feina, en molts casos, s’encomanava als sarraïns.
Generalment al voltant del s.XVI les propietats dels molins es transfereixen a les Universitats (comunitats o pobles), o bé es redueixen substancialment els impostos, a més a més permeten la construcció d’altres molins, fet que dissolt el seu monopoli. Tot hi això a la batllia de Miravet, segons una concòrdia concertada el 3 de gener de 1525, es decideix “que si els veïns volen anar a moldre a aquell molí senyorial pagaran la vint-i-quatrena part d'allò que molguin”. Posteriorment, al Capbreu de 1606, és descriu “la llibertat dels vassalls d’anar a moldre al molí, tot hi que per aquesta llibertat hauran de pagar una faneca de gra,en mesura de Lleida, (27’958L. Aprox. 31 Kg.) el dia o festa de Mare de déu d’Agost, que cada Universitat podrà alliberar d’aquest impost una de cada deu cases, i que en tot cas hauran de pagar-ho tots aquells veïns que visquin al poble el dia de Sant Joan del més de juny”.  
Posteriorment, al llarg del s.XVIII i s.XIX, s’arrendaren o es cediren a particulars, fins que caigueren en desús a finals de segle, possiblement pel cost del seu manteniment, i l’evolució pròpia de l’època.

Molí flotant a Ascó, finals s.XIX

Els molins com a testimoni d’un passat
Actualment queden estructures semblants en peu, tot hi que cap en funcionament. 

Fotografia d’Eslovènia, Veržej, riu Mura.
Maqueta Molí flotant al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ubicat a Terrassa


BIBLIOGRAFIA
“Senyoriu i municipi a la Catalunya nova: batllia de Miravet; comandes d'Horta, d'Ascó i de Vilalba; i baronies de Flix i d'Entença”  Josep Serrano daura, tesis doctoral UPF, 1996
“El molí fariner flotant de la comanda d'Ascó” M. Carme Pros i Jordà, Malpàs núm. 31, set.2001
“Identificación de algunos topónimos de la Diócesis de Tortosa” Dolors Bramon, 1997
Fotografies extretes d’internet d’autor desconegut.

1 comentari: